La pràctica del sufisme de l’Índia és molt diferent de la dels dervixos turcs coneguts pel ball giratori. Tot i això, l’arrel turca de les dinasties musulmanes que van governar el sultanat de Delhi és el punt d’unió d’ambdues tradicions que en arribar al subcontinent es va barrejar amb les pràctiques de meditació hindús per donar lloc a una pràctica original.
El dargah, el temple del sufisme indi
El lloc sagrat per als seguidors del sufisme és el dargah. En aquest recinte hi ha normalment diverses tombes de mestres sufís, sent un el més important i venerat. Els dargah tenen un component històric molt potent i solen tenir associades sepultures de diferents èpoques a partir de la del fundador.
Encara que hi sol haver més recintes sufís als barris o ciutats de majoria musulmana, durant l’imperi mogol el sufisme va tenir una gran extensió per l’Índia i es poden trobar gairebé a qualsevol lloc del país.
Els dargah inclouen també una mesquita, ja que el culte al sufisme no exclou la pràctica ortodoxa de la religió islàmica. Tot i això, hi ha grups de musulmans que consideren el sufisme com una pràctica heterodoxa i la condemnen. Per contra, hi ha hindús i sikhs que acudeixen a demanar favors dels mestres sufís igual que fan amb els gurus de la seva pròpia religió.
Els llocs més importants per a la pràctica sufí a l’Índia són: Nizamuddin, Ajmer i Fatehpur Sikri.
El qawwali, la música sufí índia
Durant els sis dies dels Urs es fan ofrenes al santó sufí i tenen lloc els mehfil o sessions de cants de qawwali. El mehfil és dirigit per un grup de cantants professionals que s’asseuen davant de la tomba del mestre sufí. Els grups de cantants de qawwali executen la seva música acompanyada d’un harmònium i la percussió dels palmells. La música té un ritme envoltant i pot tenir llançaments més o menys intensos segons el grup de cantaires.
Normalment, el públic no participa en els cants ni pica de mans. Els homes i les dones se sentin separats. S’escolta la música amb lletres que ens parlen de l’amor i el déu en silenci i recolliment. Pot passar que algun creient s’aixequi i ball o fins i tot que entri en una mena de trànsit. La música repetitiva a l’estil dels mantres ajuda a entrar en un estat de semiconsciència.
L’etiqueta del mehfil indica que cal deixar donacions als músics. Es considera benastruc, com les ofrenes als temples. Els bitllets es dipositen sobre l’harmònium o davant dels cantants. Es pot fer un gest circular sobre els instruments en senyal de benedicció de la música i dels artistes.
Urs, els festivals del sufisme indi
La celebració més important del sufisme es coneix com a Urs. Són festivals que honren la mort d’un mestre del sufisme. Duren diversos dies i reuneixen una gran quantitat de seguidors dels mestres que poden ser veritables pelegrinatges massius.
Durant aquests festivals musulmans és el millor moment per escoltar qawwali als dargah i els seus voltants. No és estrany que grups de cantants vagin pels carrers i que la gent els faci donacions a canvi dels seus càntics.
Els Urs més famosos de l’Índia són:
- Urs d’Ajmer
- Urs de Nizamuddin