ÈTICA PROFESSIONAL: Aquest article conté enllaços d’afiliats
Aquests enllaços et permeten seguir les meves recomanacions i reservar-les. Així, m’ajudes a mantenir el blog sense anuncis i no té cap cost extra per tu.
Fa més de vint anys que vaig a l’Índia i quinze que acompanyo grups. En tot aquest temps, poques paraules m’han fet dubtar tant com «autèntic».
Apareix a cada fullet, a cada web d’agència i, per descomptat, a la meva. Per això crec que em toca explicar què vull dir quan et parlo d’un «viatge autèntic».
Quan vaig a la cerimònia de l’aarti a Haridwar sempre em passa el mateix. Milers de fidels esperen pacients un ritual que dura tot just cinc minuts, però que és dels més commovedors que he viscut mai.
Cada vegada algú em pregunta: «Això és així sempre?» i no puc respondre res més que: «Així són els hindús, així celebren». Som espectadors privilegiats d’aquest teatre que és la vida, però en cap cas, als meus viatges, això és alguna cosa artificial o ficcionada.
Busques un viatge autèntic?
Si vols viure l’Índia amb aquesta mirada, descobreix els meus viatges en grup a l’Índia o escriu-me i explica’m què busques.
Una pregunta amb més història de la que sembla
El debat no és nou. En els estudis de turisme, la qüestió de l’autenticitat és central des dels anys 60, quan Daniel Boorstin va criticar que el viatger modern buscava «pseudoesdeveniments» fabricats per a ell.
Poc després, Dean MacCannell va sostenir que el turista busca precisament el real, però que li ensenyen una versió preparada, una «autenticitat escenificada».
Aquesta tensió continua viva. I té un origen anterior: la idea que viatjar serveix per trobar-se amb alguna cosa vertadera ve del Romanticisme i del Grand Tour. Quan avui algú busca un «viatge autèntic», hereta sense saber-ho una recerca de més de dos segles.
El que l’autenticitat no és
Abans de definir-la, convé descartar tres confusions habituals.
❌ No és viatjar sense altres turistes
Hi ha llocs molt visitats que continuen sent profundament reals. A l’Índia, la sortida del sol als ghats de Varanasi la comparteixen pelegrins, fotògrafs i curiosos. El que hi passa no deixa de ser autèntic perquè hi hagi públic.
De fet, la paradoxa més extraordinària és la del viatger que no vol que altres siguin allà on ell ha arribat. Pot ser que en cada turista hi hagi un resquill d’explorador, però no hem d’oblidar que trobar el valor en el viatge no va de ser l’únic que ha arribat al destí, sinó de mirar-lo amb ulls plens de curiositat i respecte. I, si pot ser, emportar-se algun aprenentatge.
❌ No és patir incomoditat
Existeix un cert orgull viatger que mesura la veritat d’un viatge pel mal que s’hi dorm. No ho comparteixo. Dormir bé, menjar sense sobresalts i viatjar amb seguretat no resten veritat a res. El que sí que la resta és que aquesta comoditat et separi de les persones del país.
Tornem a l’Índia: hi ha agències que ofereixen un viatge bombolla en hotels de luxe on es passa la major part del temps i petites fugides a la ciutat per veure els monuments més destacats.
Què ha viscut de l’Índia aquest viatger? Probablement només les incomoditats de sortir d’aquella bombolla que van crear perquè el lloc que volia visitar no el molestés. I el seu record serà que els hotels de luxe a l’Índia són d’un altre nivell i, amb sort, oblidarà la resta, excepte la foto icònica que es va fer al Taj Mahal.
❌ No és consumir pobresa o exotisme
Fotografiar la misèria aliena com si fos un decorat és la forma més estesa de falsa autenticitat. Un viatge cultural exigeix preguntar-se a qui beneficia el que veus i com se sent qui apareix a la teva foto.
Quan les persones són un decorat de la teva experiència, potser no estàs partint del respecte i la curiositat, sinó d’una mirada etnocèntrica. Estàs consumint aquestes persones que no tenen el teu privilegi, però haurien de tenir tota la dignitat.
No enganyaré ningú: al principi dels meus viatges visitava ONG i projectes amb nens del carrer, però em vaig adonar que, a vegades, els assistents a aquestes visites ho feien més per morbo i per tenir fotos amb nens pobres que per un veritable interès en les seves activitats i la voluntat de col·laborar.
I aquí torno: que un viatge tingui aquest tipus d’activitats «solidàries» no es converteix automàticament en un viatge autèntic.
Cinc senyals d’una experiència autèntica
Més que una definició, prefereixo oferir-te senyals que pots comprovar. Són les que faig servir quan dissenyo una ruta.
1. Algú t’explica el perquè
Un temple sense context és una façana bonica. Amb context, es converteix en una conversa amb segles d’història.
Molts viatges són una successió de llocs llistats abans en una guia de viatges, i ara en un Reel o TikTok. Un viatge autèntic no pot ser només fer el check.
L’autenticitat comença quan entens què estàs veient i per què importa a qui ho viu. T’ho pot explicar algú o ho pots llegir en una guia de viatges o un llibre especialitzat, però és important que tinguis algun bagatge del lloc per poder-ne gaudir.
2. Els diners arriben a qui fa la feina
Si l’artesà, la família que cuina o el conductor local reben una part justa, l’intercanvi és real. Si el viatge passa per cinc intermediaris, alguna cosa s’ha perdut pel camí.
Vols emportar-te un record per als teus familiars o fer-te un regal que et transporti a aquest viatge quan estiguis a casa?
Tens dues opcions: un producte barat, de producció industrial, probablement portat de la Xina, o una artesania fabricada al lloc per professionals que fa anys que mantenen la cultura material d’aquest destí.
Crec que no hi ha dubte sobre quina dona un retorn més gran a aquest destí, però a vegades ens guiem només pel cost.
El mateix passa amb els serveis de viatge:
- Contractar un guia local valora les persones que coneixen el seu patrimoni i la seva cultura.
- Triar hotels petits, familiars, amb encant, dona oportunitats als negocis petits i mitjans davant dels hotels de grans cadenes que segurament ofereixen una comoditat més estàndard, però una experiència zero local, 100% global.
- Contractar un taxista local que s’ofereix a acompanyar-te a les excursions t’assegura que aquest benefici va íntegrament a qui el realitza.
Ah, i en països on s’acostuma a deixar propina als treballadors, deixa-la. No és estrany que acabi sent rancs amb qui ens dona el major servei en una cadena de proveïdors, i això no és just quan aquest treballador final no té les eines per canviar la situació laboral en què viu (i, a més, ha fet una bona feina).
3. El ritme permet mirar
Veure dotze ciutats en deu dies produeix fotos, no experiència. Un itinerari amb pauses deixa espai per a l’inesperat, que gairebé sempre és el millor del viatge.
Als itineraris de viatge cal deixar temps morts (temps lliure) perquè no tot sigui visitar els monuments imprescindibles i deixar que passin coses.
Particularment a l’Índia, l’espontani, l’inesperat, sol ser el record més grat que guarden els meus viatgers, perquè en aquell moment no havien de complir una expectativa, només viure el viatge al 100%.
4. Hi ha interlocutors locals de veritat
Parlar amb un historiador de Jaipur, amb un cuiner de Kerala o amb una família que et rep a casa canvia el viatge. No són actors contractats: són persones que tenen la seva vida i decideixen compartir una estona amb tu.
A vegades, no tenim ocasió d’acostar-nos tant, però al nostre voltant tenim treballadors locals amb qui, sovint, tot just interactuem.
Parla amb el conductor, amb els guies, amb els empleats de l’hotel o del restaurant. D’aquest intercanvi poden sorgir noves relacions i una mirada més profunda al país que estàs visitant.
Encara em recordo d’un viatge al sud de l’Índia en què vam convidar el nostre conductor, Thanvi, a menjar en un restaurant exclusiu de Cochin. Al principi va ser una mica estrany, però a mesura que ens vam anar relaxant (el menjar sempre ajuda), acabem tenint una de les converses que els meus viatgers més recordaran sobre les expectatives de vida d’una persona treballadora a l’Índia. Però també va ser un intercanvi en l’altra direcció i Thanvi va poder preguntar els seus dubtes sobre com vivim a Espanya i quines coses esperem de la vida. Així que va ser enriquidor en les dues direccions.
I sé que l’anècdota no pot passar a categoria, però sense aquell àpat, que venia a confirmar coses que s’havien parlat a la ruta i ampliava encara més alguns temes que interessaven als viatgers, el viatge hauria quedat coix.
5. S’admet la imperfecció
Un tren amb retard, un tall de llum o una cerimònia que canvia d’hora formen part del país. Un viatge que ho té tot controlat sol ser un viatge que ha filtrat la realitat.
Si penses en què recordes d’un viatge, una de les primeres coses que et ve al cap és el que va sortir malament i com ho vas resoldre.
És cert que busquem tenir cert control sobre l’experiència: la ruta, els hotels, els transports… Però viatjar és exposar-se a l’inesperat, i fer d’aquest inconvenient alguna cosa memorable.
El paper del guia: traduir, no escenificar
Aquí és on el meu ofici importa. Un bon guia no munta un espectacle per al grup: tradueix. Explica codis, matitza prejudicis, adverteix del que pot incomodar i també del que mereix paciència.
A vegades significa dir: «Avui no anem a aquell lloc perquè està saturat i no veuràs res». Altres vegades, dir: «Aquí ens quedarem una hora més, encara que no estigui al programa».
Al meu últim viatge a Caixmir, una sortida al mercat flotant no va sortir com esperàvem. En la tornada en barca em va semblar que hi havia una celebració i els vaig dir als meus viatgers si volien aturar-se, ja que no ens estaven convidant. Va acabar sent una experiència única. Ningú et prepara per assistir a un casament caixmirí, però vam fer bon paper.
Aquesta capacitat de decidir sobre el terreny neix de conèixer el país i la seva gent. És el que intento transmetre també a INDIAutēntica, on explico l’Índia des d’aquesta mirada.
Pot un viatge en grup ser autèntic?
És l’objecció més freqüent, i l’entenc. Un grup gran, amb presses i amb un guia que repeteix un guió, difícilment ho serà. Un grup petit, amb un ritme raonable i un guia que coneix el país, pot ser-ho més que molts viatges individuals.
La raó és pràctica. En grup accedeixes a trobades i llocs que només funcionen amb certa organització: un sopar a casa, una visita a un taller o una cerimònia amb explicació. I el grup, quan està ben format, enriqueix la mirada, perquè cada persona veu alguna cosa diferent.
A l’Índia, on tot el que hi ha fora és tan diferent i pot ser tan impactant, tenir algú amb qui compartir-ho és clau per atrevir-te a anar una mica més enllà de la teva zona de confort.
Així doncs, el viatge en grup, si té les condicions adequades, pot ser fins i tot més enriquidor que anar sol i a cegues per un destí.
➕ Si t’interessa veure com ho aplico, pots conèixer els meus viatges en grup a l’Índia.
Preguntes per avaluar un viatge abans de reservar
Abans de contractar un viatge que es presenta com a autèntic, et recomano que et facis aquestes preguntes:
- Quantes persones viatgen i quin ritme té la ruta?
- Qui m’acompanya i quant coneix el país?
- Amb quins proveïdors locals es treballa i des de quan?
- Quina part del viatge és lliure i quina part està tancada?
- Quines trobades amb persones del lloc inclou el programa?
Si les respostes són concretes i amb noms, bona senyal. Si són generals, convé continuar preguntant.
Una definició provisional
Si hagués de resumir-ho: viatjar de manera autèntica és arribar a un lloc amb curiositat, informació i respecte, i permetre que el lloc et expliqui alguna cosa que no esperaves.
No depèn del destí, sinó de com t’hi col·loques.
Tinc la sort que l’Índia manté la seva idiosincràsia i no necessito gaires artificis per aconseguir que el meu viatge sigui tot l’autèntic que el viatger vulgui viure’l.
Però recorda: la teva manera de viatjar i de relacionar-te amb l’Índia pot marcar una experiència mediocre o una història increïble.
Preguntes freqüents
Viatjar amb context, ritme i contacte real amb les persones del lloc, sense escenificacions.
Pot ser-ho si el grup és petit, el ritme és raonable i el guia coneix el país.
Sí. La presència de turistes no anul·la la realitat del que hi passa.
Sí. La presència de turistes no anul·la la realitat del que hi passa.
Desconfia del que sembla preparat només per al visitant, dels preus sense explicació i de les promeses absolutes.
Sí, amb una bona organització i un acompanyant amb experiència. Això és el que et proposo.