Bio
El meu primer viatge va ser el 1996, tot just amb quinze anys. Me’n vaig anar des de Llagostera a Andorra en una Derbi Variant i dos amics. Si mai no has conduït un ciclomotor per carreteres de muntanya, et costarà entendre com n’és d’èpic aquell viatge. 300 quiilòmetres en vuit hores!
Vaig arribar a l’Índia per error. Jo volia dedicar la meva vida acadèmica a la Xina i una professora em va dir que si de moment no podia anar a Beijing, me n’anés a Delhi que més o menys era el mateix (Ho sé, t’has quedat en xoc).
Per aquesta carambola de la vida, vaig caure en un programa de cooperació acadèmica de la Universitat Pompeu Fabra amb la Delhi University el 2002. Només diré que vaig perdre 13 quilos en dos mesos. Convinguem que el meu primer viatge a l’Índia va ser depuratiu.
Això no obstant, aquí estic, vint anys després, havent construït una història d’amor i odi amb l’Índia (òbviament més amor). Vuit anys vivint a Delhi i molts anys compartint-la en viatges, articles, cursos i xerrades. Amb l’Índia com a base, he descobert molts països d’Àsia com ara Taiwan, Japó, Tailàndia o Corea del Sud.
Ara visc al Paraguai i això ha fet que el meu nou espai de descobriment és Amèrica Llatina, un continent tan divers que no em canso de viatjar per Sudamèrica.
Currículum acadèmic
Sóc llicenciat en Humanitats, màster en Història per la Universitat Pompeu Fabra i especialista en cultures de l’Índia i l’Iran per la Universitat de Salamanca.
He realitzat investigacions sobre les relacions entre Espanya i l’Índia i he publicat articles sobre els viatgers espanyols al subcontinent. Parlo anglès, hindi i quatre llengües més.
Currículum professional
He treballat a dues universitats de Delhi ensenyant espanyol. Vaig ser lector AECID a Jamia Millia Islamia. El 2009, vaig ser el primer professor universitari de català a l’Índia. També he col·laborat en programes de docència universitària sobre l’Índia a Taiwan i a diverses ciutats espanyoles.
He publicat a premsa escrita i digital de diversos països en anglès, espanyol i català. Pots trobar els meus articles i entrevistes als mitjans esmentats més endavant. Els meus temes preferits són els viatges, la gastronomia i els rituals de les religions en diferents cultures.
La meva darrera col·laboració per difondre l’Índia a Espanya ha estat un curs a l’Aula d’Extensió Universitària de Sant Cugat del Vallès i a la Universitat Permanent de la Universitat d’Alacant orientats a conèixer diferents aspectes de l’Índia a partir de la literatura, l’art i el cinema.
Filosofia viatgera
Després de tants anys viatjant, m’he adonat que segueixo certs patrons repetits. Suposo que cadascú té la seva forma de viatjar i aquesta és la meva:
- No sumo països. M’agrada repetir les mateixes destinacions, així que quan em poso a comptar països visitats me’n surten una trentena, encara que fa més de vint anys que viatjo per lliure i per feina. No em genera cap ansietat i tornaria a visitar Taiwan encara que ja hi he estat set cops.
- Hi ha alguna cosa meravellosa a tot arreu. No trio destinacions segons les modes o els llocs on han anat els meus amics. Les experiències més autèntiques són precisament on hi han anat menys turistes. Que et convidin a un casament oromo en un poblat d’Etiòpia no surt a la Lonely Planet, només passa si deixes que passi.
- Mai porto motxilla. No m’agrada la roba arrugada ni carregar pes a l’esquena. Alguna vegada no he pogut arrossegar la maleta, però en general me’n surto bé i viatjo amb poc equipatge. Tinc una EastPack i la recomano molt i molt.
- M’agrada tenir un campament base. Acostumo a planejar viatges amb estades més o menys llargues en una ciutat o un punt d’interès i moure’m des d’allà per conèixer els voltants. Em sembla una gran manera de convertir cada destí en casa per uns dies. El darrer ha estat una setmana a Addis Abeba, Etiòpia.
- Adoro el road trip. Encara que ho practico menys del que m’agradaria, m’encanta conduir i perdre’m per carreteres i pobles de països remots. Els viatges per carretera em semblen ideals en parella o, almenys, en companyia i, si pot ser, amb mapa de paper. El darrer ha estat una ruta amb cotxe per Oman. 100% recomanable.
On trobaràs les meves històries de viatges
A part de tot això, em considero bloguer de viatges. A més, he escrit sobre viatges i gastronomia a diversos mitjans en anglès, espanyol i català. Soc coautor de El Español en la Maleta.
Vaig crear un blog de viatges que es deia Delhicatessen el 2008 que després es va convertir en INDIAuténtica. Allà hi comparteixo informació de destinacions a l’Índia i també de cultura i religions índies. Més tard vaig crear el blog EnricDonate.cat on escric en català sobre els meus viatges personals a destinacions de tot el món.
Quan era bloguer de viatges principiant, em van triar per aparèixer al conegut programa Callejeros Viajeros. Aleshores vivia a Delhi i hi vaig mostrar un dels meus racons favorits de la ciutat: el barri sufí de Nizamuddin.
També he treballat en la creació de continguts, traducció i edició de materials de viatges i gastronomia. Entre ells destaquen:
- Els llibres de receptes Eating with Your Five Senses per promoure la cuina europea a l’Índia.
- Les guies d’enoturisme Vinologue
- Les guies de viatge Petit Futé
- La guia de viatge de Malta de El País
- La campanya Olives from Spain per fomentar el consum d’olives a l’Índia.
